REC 0.6: 17/11/2012
Temps era temps hi havia, en la bonica comarca de l’Anoia,
un rierol que alimentava i abastia d’aigua totes les fàbriques de la capital.
En el barri anomenat, no en va, el Rec, aquestes fàbriques
agafaven l’aigua del riu, la usaven i la tornaven. La tornaven sense filtres...
la tornaven sense compte... sense miraments...
Encara ara, tothom sap, que l’aigua és vida, i la
vida, és un bé preciós. Per allà on passa creixen les plantes, els animals i
els poblets! Com bolets!
Però què passa quan un bé preciós es tracta sense
cura...?
Tot es torna brut, trist i lleig...
I precisament va ser això el que va passar en aquest
afluent del Llobregat... va ser embrutat i va enlletgir. I la vida que portava
es va anar transformant, va anar mutant...
Tots hem sentit a parlar dels peixos mutants
hermafrodites del riu Anoia... però ningú encara els ha vist.
Fins demà!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario